Ens hem traslladat! En segons veureu la nova web. També podeu accedir fent click aquí

Biblioteca Torras i Bages: El principi de la fi de la revolució: La rasa, d’Andrei Platónov

3 de des. 2015

El principi de la fi de la revolució: La rasa, d’Andrei Platónov

Andrei Platónov (1899-1951), considerat un dels prosistes més innovadors del segle XX, va començar a escriure quan era jove i va aconseguir publicar aviat: uns llibres creats per a la glòria del règim de l’URSS, per algú que hi creia sense reserves, li van portar la fama als anys trenta. Més tard, però, Platónov va viure un seguit de decepcions que li canviarien la vida: primer, l’empresonament del seu fill, acusat d’implicació en un complot antisoviètic; després, l’atac violent de la premsa contra el seu relat El retorn, publicat el 1946, just després de la guerra, en la qual Platónov havia participat com a corresponsal. En aquell relat hi descrivia amb massa cruesa, amb una manca massa evident de patriotisme, el desencant i l’alienació d’un soldat que torna a casa. A partir d’aquell moment, l’obra de Platónov va ser prohibida.

Entre les novel·les de Platónov, potser la més trista i commovedora és La rasa, publicada pòstumament: primer a Londres, l’any 1969, i després, el 1987, a Moscou. És la història d’uns obrers que treballen en la construcció d’una casa “per a tots els proletaris”, però no arriben mai més enllà dels fonaments.

El personatge més viu, però, i el més imprevisible, és la llengua d’Andrei Platónov, una llengua única, deliberadament incorrecta, angulosa i que recull el titubeig de les converses quotidianes, les expressions populars, els tecnicismes propis de l’època i unes metàfores que fan pensar en la poesia expressionista.

Miquel Cabal la trasllada admirablement: “En Vósxev va caminar per la ciutat fins al capvespre, com si esperés el moment en què el món s’havia de tornar conegut per a tothom. [...] En la foscor del seu cos, va percebre un lloc silenciós on no hi havia res, però tampoc res no impedia que alguna cosa hi comencés. Passejava entre la gent com si visqués sense ser-hi, sentia la força creixent de la seva ment afligida i cada vegada s’aïllava més en l’estretor de la seva tristesa”. També s’hi aïlla la petita Nàstia, una nena òrfena que viu amb els obrers i que li fan dos regals impagables: un taüt perquè l’utilitzi com a llit, i un altre perquè hi guardi les joguines. A La rasa no hi ha cap objecte que s’associï immediatament amb el seu ús habitual; en la llengua de Platónov, no hi ha cap paraula que s’uneixi automàticament amb el sentit d’una altra. L’escriptura d’Andrei Platónov recorda aquells somnis en què les coses i els noms no encaixen, o encaixen d’una forma diferent, i ens omplen de perplexitat i nostàlgia indefinida.
Font: Ara Llegim