Ens hem traslladat! En segons veureu la nova web. També podeu accedir fent click aquí

Biblioteca Torras i Bages: El final...

2 d’oct. 2013

El final...

David Monteagudo us recomana la pel·lícula Fin, dirigida per Jordi Torregrossa i basada en la seva pròpia novel·la:

El primer quart d’hora és brutal: bona fotografia, so espectacular i una atmosfera inquietant que anuncia que ha de passar una de molt grossa. Sembla una pel·lícula americana. Després comença una pel·lícula espanyola, una típica historia coral, de retrobament de vells amics, diàlegs creuats, molt naturals, molt col·loquials, quatre rialletes i per sota un drama personal i col·lectiu que es va perfilant, i un pensa: ja està, “Los amigos de Peter” a l’espanyola. Però, de sobta, passa alguna cosa, un fet exterior, una apagada general de la qual no es coneix el veritable abast, que llença els personatges a la carretera, o mes aviat al camí, a una natura que s´ha tornat perillosa i imprevisible. Els personatges, com a “Los amigos de Peter” –o a qualsevol altre historia de retrobaments de caire teatral-, arribaran a la catarsi, s’enfrontaran als seus fantasmes particulars, i bé o malament assumiran el seu destí, però no com a resultat d’una teràpia de grup en un espai tancat, sinó havent-se d’enfrontar a un repte de dimensions còsmiques, universals, i a unes pors ancestrals i metafísiques: la por a la foscor, als animals salvatges, a la soledat, la por a desaparèixer d’aquest món, en qualsevol moment, sense haver deixat ni rastre.
Malgrat que la proposta no acaba de reeixir (l’espectador no empatitza amb els personatges, i el resultat es queda a mig camí entre el producte comercial i el veritable cinema d’autor) Fin és una pel·lícula recomanable, una pel·lícula dirigida a un públic adult, amb una bona fotografia, una banda sonora discreta però emotiva, de gran sensibilitat, una bona feina dels actors, i una direcció tècnicament impecable.
Si la mireu sense prejudicis, si us deixeu emportar, si entreu en el joc que planteja aquesta historia, la pel·lícula se us farà molt entretinguda, interessant, i l'hora i mitja de rellotge que dura us passarà volant. Es clar que també pot ser que se us posi travessera, que us sembli insuportable, un nyap, i us en recordeu del Torregrossa, del Monteagudo, i de la mare que els va matricular a tots plegats. Però això, de fet, ja passava amb el llibre. La diferència és que, en aquest cas, no haureu pagat un duro, perquè l’haureu agafat, en préstec, a la biblioteca.
David Monteagudo