Ens hem traslladat! En segons veureu la nova web. També podeu accedir fent click aquí

Biblioteca Torras i Bages: Bellesa al cementiri

18 d’oct. 2013

Bellesa al cementiri

Amb motiu de la celebració de la diada de Tots Sants (1 de novembre) la biblioteca us proposa un passeig per un racó... molt especial.

El Cementiri Municipal de Vilafranca del Penedès és d'una gran bellesa, tot un museu a l’aire lliure. Es va començar a construir el 1839 coincidint amb el període d’inici dels corrents romàntics de finals del segle XIX;  en un solar que ocupava l'antic convent dels caputxins, i que va passar al municipi cedit per l'Estat a conseqüència de la desamortització de Mendizabal.

És de planta rectangular, formant un conjunt de construccions funeràries, jardins i una capella pública. Una característica que el defineix és la seva comunicació visual entre l’interior i l’exterior, ja que a diferència de la majoria de cementiris, aquí només una reixa separa el món dels vius del món dels morts, col·locada al damunt d’un petit mur que es va construir utilitzant part de la muralla medieval de la vila que es va desmuntar durant el segle XIX.
Arquitectes de renom com Santiago Güell, Agust Font o Antoni Pons van dissenyar algunes de les edificacions més notables, una bona mostra de la posició social de les diferents personalitats o famílies que estan enterrades.

Al primer recinte hi conviuen els primers panteons del segle XIX i la capella, amb d’altres de més actuals.  Just al costat de l’entrada ja ens podem quedar sorpresos amb la primera incursió del modernisme al cementiri, amb el panteó Via-Oliveras, amb una representació de l’ascensió de les animes al cel guiades per un àngel.  I aquest no és l’únic àngel que trobem, ja que justament els àngels són un dels principals personatges que anem descobrint pel cementiri, com si ens anessin guiant pels recintes que el configuren.  Tocant la trompeta del dia del Judici Final, hi ha l’àngel que vigila el panteó de Josep Balaguer.  El majestuós àngel que duu una corona de roses que simbolitzen la fragilitat de la vida, s’asseu al seu tron al damunt d’una base de tres sarcòfags al panteó Ramon Marimon.  O l’àngel orant que encapçala el sarcòfag “A Matilde”.

Altres corrents ens permeten descobrir elements ocults enmig de la seva arquitectura, i així trobem el panteó neogòtic d’Antoni Jané, amb àngels, gàrgoles, capitells i pinacles que culminen en una gran creu.  Els altres detalls amagats cal descobrir-los observant de ben a prop i atentament cada racó de la capella.  D’altres elements característics de la iconografia del món de la mort es poden anar veient en les diferents làpides dels nínxols i als panteons: rellotges de sorra alats assenyalant el pas del temps, torxes cap per avall, cranis, ploraneres, la planta de l’adormidera indicant el son etern…

El cementiri també acull una sèrie de tombes amb personatges il·lustres de la vida cultural local i catalana dels segles XIX i XX, com Manel Milà i Fontanals i Eugeni d’Ors. 

Els espais dedicats a recordar les víctimes de la Guerra Civil, tan d’un bàndol com de l’altre.  I recordar diferents moments de la vida de la vila ja desapareguts, com la tomba que acollia els soldats del quarter enderrocat el 1963.

Com a part del nostre patrimoni arquitectònic, el cementiri de Vilafranca recupera ara tot el seu valor cultural i ens invita a recórrer els seus carrers, tot recordant un dels pocs signes col·lectius de record dels difunts a la nostra societat. A banda de tot aquest patrimoni arquitectònic, el cementiri també acull una amplia varietat de plantes i arbres, cadascun amb el seu significat relacionat amb el món de la mort.  El més representatiu i que permet identificar el cementiri de lluny son els xiprers, símbol d’hospitalitat.  També boix, romaní, pi, olivera o llorer.  I com a curiositat la Colletia cruciata, planta que segons la tradició va utilitzar-se per fer la corona d’espines que duia Jesucrist quan el van penjar a la creu.

El Cementiri de Vilafranca del Penedès forma part de l’ASCE, Associació Europea de Cementiris Significatius i rellevants pel seu valor cultural, escultòric o per algun fet històric.

Eugeni d’Ors a Matilde: Una de les tombes de més estima del cementiri de Vilafranca és la d'Eugeni d'Ors. Tot i que el contradictori pensador va quedar admirat de la bellesa d'aquell panteó la primera vegada que el va veure, no el va ocupar fins deu anys després de la seva mort, quan l'Ajuntament la va comprar per traslladar-hi les restes d'Ors, fill il·lustre de la vila. Eugeni d'Ors va quedar meravellat, no només de la bellesa escultòrica de la tomba, sinó també de la història de Matilde, una jove que havia mort víctima d'un tiroteig a Barcelona. La jove Matilde va morir als braços del seu marit, el doctor Ulpià Dellundé, quan una bala va entrar per la galeria del pis on vivia i es va incrustar al cap de la jove. Quan va morir, tenia 26 anys i el seu marit va encarregar el panteó a l'escultor Manuel Oms. Matilde va resultar ser germanastra de l'avi matern d'Ors, però ell no ho sabria mai.

Bibliografia:

726.5 Ben
Els Sepulcres senyorials del'església de Sant Francesc de Vilafranca / el text és original de M.B.; la portada i gravats són d'en Pau Boada
Vilafranca del Penedès: [s.n.], 1936 (Impremta Esteva)

726.8 Cem
Vilafranca del Penedès: Patronat de Comerç i Turisme, [2009]

726.8 Cem
[Vilafranca del Penedès]: Patronat de Comerç i Turisme, [2010]

726.8 Cem
El Cementiri de Vilafranca delPenedès / Marta Allué... [et al.]
Vilafranca del Penedès: Jordi Valls Pedrol, DL 2004

R 9(46.71PEA) Ole
Olerdulae. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, 1976 | Anys 13/14, núm. 1/4 (gen. 1988-des. 1989) p. 37-60