Ens hem traslladat! En segons veureu la nova web. També podeu accedir fent click aquí

Biblioteca Torras i Bages: Reflexions sobre "La Luna y el alba"

13 de des. 2012

Reflexions sobre "La Luna y el alba"

Quinze narracions curtes constitueixen aquest volum en llengua castellana del vilafranquí Joan Bosch que completa la trilogia andina amb “El patio del sol” i “La chacra” publicats aquests darrers anys. Tot plegat en una línia que sap conjuminar plantejaments ben arrelats a casa nostra amb línies narratives plenament situades en la realitat de l’altra banda de l’oceà. 
Com remarca l’escriptora Gabriela Cuba en unes línies d’introducció, Bosch explica les històries amb una clara reivindicació dels valors humans, algunes a l’entorn de llegendes ancestrals i altres situades en un món de plena ficció. 
El conte és un gènere tan antic com l’home i els seus orígens es perden en el més remot passat oral de la humanitat. Sembla, però, que ara com ara el conte no gaudeix del millor prestigi, com si es tractés d’un gènere menor a l’altra banda de les grans novel·les, dels volums ambiciosos. Precisament jo penso que l’ambició és molt més evident en el conte que en la prosa llarga, perquè exigeix una idea clara, diàfana, precisa i una voluntat de narrar, de convertir aquesta idea en un plantejament amb uns personatges, un temps i un entorn, amb concisió i sense perdre’ns en disquisicions més o menys difuses com pot passar en la novel·la. El conte o la narració curta demana igualment una voluntat de narrar, a la meva manera de veure un dels aspectes més evidents en els treballs creatius de Joan Bosch.
Tot plegat es pot observar en aquest volum La luna y el alba que aplega narracions prou diverses, algunes amb un remarcat to de reflexió personal, com és el text que obre el volum i que ens obliga a plantejar on són, si és que existeixen, els límits de la narrativa.

Joan Solé i Bordes
(Institut d'Estudis Penedesencs)